Ara molta gent sopa una mica de fruita i un yogur. Alguns hi posen una torradeta amb pernil dolç. Els més clàssics mengen una verdureta i una truita, o bé una sopeta i un tall de peix. No s'entén un sopar gaire abundant, si no és en una festa o cerimònia, ón després estarem desperts fins molt tard ballant o, com a mínim, xerrant i rient pels descosits. Aquí també hi te cabuda l'alcohol i el tabac, tot i que cada cop amb mes mesura.
Però no sempre ha estat així. Sabem que, desde molt antic, els reis i quatre rics, han fet sopars pantagruèlics (mentre el poble moría literalment de fam). Així, sabem que la composició d'un gran sopar de cerimònia era, antigamente, si fa no fa:

SOPA (crema o consomé)
ENTREMESOS CALENTS
ENTREMESOS FREDS
PEIX
CARN, AUS Ó CAÇA AMB ACOMPANYAMENT
ENTRADA (guisat amb salses)
ROSTIT (generalment algunes aus acompanyades d'amanida verda)
SORBET (obligat. Preparava el paladar pels plats següents)
ENTRADA FREDA (podía ser paté o foie o llagosta)
ENTRETENIMENTS(aquí s'anava dels llegums i formatges a preparaciones ensucrades o gelats)
POSTRES I FRUITES

No era nomès la gran quantitat de plats que conformaven el sopar, sino que de cada un havía d'haver una varietat prou àmplia per tal de poder triar.

Una mica més endavant es va escurçar una mica el menú, eliminant alguns plats. Com exemple, el menú ofert per Napoleó, a les Tulleries, el día 1 de febrer de 1858:

GUISAT PRIMAVERAL
CONSOMÉ D'ARRÓS
TURBOT AMB SALSA DE LLAMÀNTOL I SALSA HOLANDESA
FILET DE VACA A LA JARDINERA
SUPREMES DE PULARDA
FAISÀ A LA PERIGUEUX
CHAUD-FROID DE PERDIUS
CASSOLETES D'ARRÓS A LA TOLOSANA
PATÉ DE FOIE-GRAS D'ESTRASBURG
CABIROL
BECADES
ÀNECS DE RUAN
ESPÀRRECS AL NATURAL
MONGETA TENDRA
PASTÍS MILFULLES POMPADOUR
GELATINA DE TARONGA I MANDARINA
TIMBAL CHATEAUBRIAND
CISTELLETA D'ALBERCOCS AMB ARRÓS.

Devíen quedar ben tips.

A les primeríes del segle XX encara es redueixen més els plats en un menú de luxe, que quedaría així:

UN GUISAT (clar o espés)
UN PEIX
UN ENTRANT
UN ROSTIT (acompanyat d'amanida)
UNS LLEGUMS
UN ENTRETENIMENT FRED O CALENT
GELATS I POSTRE
Una de les reduccions més importants era que, normalment, de cada servei només se servía un plat.

En la segona meitat del passat segle, encara es van reduïr més els àpats cerimonials. Com exemple, el que es va poder mengar al casament d'en Balduino i Fabiola, reis de Bèlgica, el 13 de desembre de 1960:

CONSOMÉ DIANA
SILLA DE SENGLAR JOVE NESSELRODE AMB PURÉ DE CASTANYES
DELÍCIES DE FOIE-GRAS D'ESTRASBURG AMB GELATINA AL XERÉS
PARFAIT ROYAL

Efectivament, veiem el menú molt mes curt i acceptable. Tot i aixó, no deixan de ser espectaculars alguns sopars. A continuació (i per acabar) transcriuré el que van pendre al sopar ofert per la Acadèmia Francesa de Cuina en honor de M.Eugène Lacroix, al restaurant Lucas Carton, a París:
TRUITA DE RÍU AMB SALSA ERMITAGE
LLETEROLES DE VEDELLA AMB PÈSOLS
TERRINA BRILLAT-SAVARIN AMB CORS D'ENCIAM
LLONZA DE VACA ROSTIDA AMB PATATES MACAIRE
DELICIES DE FRANÇA
PRÈSSECS MAGDALENA
BOMBA GELADA DE VAINILLA
PASTISSETS VARIATS.

Bé. Després d'aquest recital de plats suculents, m'en vaig a sopar un tomàquet amanit i una miqueta de pollastre rostit sense salsa ni suc.