Publicidad:
La Coctelera

Categoría: temes de fer-se gran

3

MEDIANA EDAD



¿Qué es la Mediana Edad?

¿Cómo podemos reconocerla?

¿Cuándo sabremos que hemos llegado?


Las respuestas a éstas y otras preguntas a continuación:


Reconocerás la MEporque dejas de criticar a la generación más vieja y empiezas a criticar a la generación más jóven.

Sabrás que has llegado a la ME cuando sientas que todo aquello que la Madre Naturaleza te dió, el Padre Tiempo empieza a quitártelo.
Es incuestionable que has entrado en la ME cuando en una cena romántica a la luz de las velas, no consigas leer el menú.

¿Estás en la ME? Enhorabuena y ánimo. ¡Lo peor está por llegar!

Hay tres períodos en la vida:
Infancia
Juventud
y
"¡Se te ve espléndida!"


¿Estás en la Mediana Edad?

¿O eres de los que, sin estarlo, lo parecen?

¿O de los que están y no lo parecen?

5

LO QUE ME IRRITA. LO QUE CRITICO. LO QUE ADMIRO.

Lo que me irrita del otro se encuentra en mi inconsciente:

-- Aquello que critico es lo que me sobra.

-- Lo que admiro es lo que me falta.

El trabajo consiste en desarrollar lo que me falta y eliminar lo que me sobra.

3

La vida i el dibuix.

M'agrada la idea de comparar la vida amb un dibuix. Les aventures i desventures,les desgràcies i alegríes que tenim al llarg de la nostra vida,no són altra cosa que un motiu decoratiu complexe i artístic. Es fà necessari acceptar-ho tot amb alegría o tristor o plaer o felicitat o patiment, doncs tot aixó va enriquint el dibuix de la nostra vida.

1

EL SENTIT DE LA VIDA

Una vegada hi havía un rei que volía saber el perquè de les coses i el sentit de la vida i li va encarregar a un savi que li expliqués. El savi va agafar els 500 volúms que conteníen tot el saber humà i els hi va portar al rei. Com estava molt ocupat governant el país, li va demanar que li fes un extracte de tot aquell coneixement. El savi va marxar i es va passar 20 anys treballant. Llavors va presentar-se a palau amb 50 llibres. El rei, que ja era vell i encara estava molt enfeinat, va dir-li que no podía llegir-los. Que fés un resúm. El savi va marxar a fer el que li havien manat i va passar-se 20 anys més i llavors, ja molt vell i decrépit, va tornar a palau amb un sol volúm a la mà. El rei jeia al llit: s'estava morint. Li va demanar que, per darrer cop, li fés un resúm de tota la saviesa. Aleshores, el savi se li va acostar i li va dir a cau d'orella: "naixement, patiment, mort".

La vida no té cap significat. L'home no té cap importància.


No val la pena carregar a l'esquena els farcells de la religió, el nacionalisme, la pàtria... ni acumular riqueses, propietats, objectes... Visquem deslliurats de tot aixó, ens sentirem alleujats i ens podrem dedicar agaudir de la familia, els amics i totes aquelles petites coses tant importants.

4

Teorías de un juez de menores

Hace ya tiempo que tenía ganas de traer aquí estos vídeos del Magistrado Emilio Calatayud, Juez de Menores del Juzgado de Granada, con cuyas teorías estoy completamente de acuerdo. Estos vídeos son de una conferencia dada en unas "Tertulias Educativas". Reconozco que son un poco largos, pero creo que valen la pena y, si tenéis interés por el tema, se os harán cortos. Este juez tiene, además de sentido común y una lógica aplastante, un vena humorística y una gran simpatía.

Este Juez se ha echo famoso por dictar sentencias alejadas de todo lo rancio del Código Penal, que aplicado a los niños y los jóvenes, requiere un buen potencial de imaginación y compasión. Por lo que yo he conocido hasta ahora, prefiere que los niños y jóvenes que pasan por su Juzgado tengan la ocasión de darse cuenta del daño causado y, de alguna forma, lo puedan reparar, que hacerles pagar con una pena de reformatorio o económica, o ambas cosas, que no implican al menor en relación con los hechos más o menos delictivos y su reparación, sino todo lo contrario.
Este hombre me gusta y me gustaría que hubiera más como él. Espero que a vosotros os guste también.

7

HOY

Hoy es el día 19.588 de mi vida. Impresionante, ¿no?. Cuantas cosas han ocurrido durante ese período de tiempo a mi y al mundo. Y en cambio, son tan solo un puñado de dias, la mayoría rutinarios y sin grandes acontecimientos. Solamente mi vida, nada más (y nada menos). Tan importante para mi y tan poca cosa para el universo.





0

El jovent que hem pujat.

He trobat aquest article a Expansión & Empleo.comi m'ha semblat molt interessant. Aquest és un tema que em preocupa, doncs coneixo mòlta gent jove -i no tant jove- a qui no li agrada ni gens ni mica treballar ni estudiar i sempre troba mil motius per deixar un treball darrera d'unaltre. Penso que són uns mimats i que els pares no sabem el mal que els hi fem donant-los de tot sense exigir gairebé rés. Bé, també coneixo jovent que estudíen o treballen o totes dues coses i els hi reconec el mérit.


La generación 'baby-boom' española trabaja menos que sus padres
Los jóvenes menores de 35 años no se sienten cómodos en el mundo laboral. Las quejas: en España las jornadas son demasiado largas y se cobra poco. Una imagen demasiado negra para un mundo que, en realidad, está más cerca del rosa.
María Tejo, Lorenzo Ramírez/ Expansión. Se manifiestan multitudinariamente en Francia, claman más derechos en España y protagonizan revueltas estudiantiles en Austria. Se trata del resurgimiento de las nuevas oleadas reivindicativas que campan, a sus anchas, en toda Europa.

Lejos de parecer un grupo minoritario, su bandera –la que encabeza la marcha del cambio del todo por el todo– ha conseguido ocupar un lugar privilegiado en los programas electorales.

E, incluso, ha propiciado situaciones paradójicas como la de Francia, donde tanto el candidato conservador Nicolás Sarkozy como la socialista Segolene Royal han diseñado su política social a medida y capricho de este público.

Pero el viraje político, también ha calado en España, donde los eslóganes de las próximas elecciones autonómicas no escatiman en "adjudicar viviendas" y "garantizar mejores salarios"... a cambio de un voto.

Precisamente eso –acceder a todas las prestaciones a cambio de poco esfuerzo– es lo que reclaman los cerca de 12,3 millones de jóvenes de entre 16 y 34 años que viven en España.

A continuació segueix l'article desenvolupant els temes de l'evolució dels salaris, l'ocupació, la temporalitat, el temps efectiu de feina, etc. i dona números, percentatges i altres dades. Si hi esteu interessats cliqueu aquí.

10

Lluís Llach


En Lluís Llach s'acomiadat. Diu que no farà mes gires ni concerts. I ho ha fet a Verges, el seu poble. A mi sempre m'agradat molt tant la seva música, com les seves lletres i les adaptacions d'altres poetes, com ara Kavafis i Martí i Pol. Com un petit homenatge, aquí poso una mostra de la seva feina.

Campanades a morts

Parla sobre els 3 obrers assassinats a Vitoria, encara que en van resultar morts 5. Però degut a la censura les noticies no arribaven prou bé i va composar la canço quan es creia que hi havía 3 nois morts. I així ho va deixar per sempre.

Ja sé que té fama d'aburrit i trist, però no és cert. O no del tot.
Escolteu-lo amb calma i ho veureu.

A continuació copio la lletra d'una de les seves cançons. Es diu "La mula sávia" i és del 1979:

La mula d’en Joan em comentava:
Ja sé que potser sóc massa mula
però si faig cas de les lectures
veig el futur negre per a en Joan.
Si la meva psique de mula no em falla
sento un niu de trampes conceptuals.

Pactisme només vol dir que aquell que mana
pot donar-te més ració d’userda;
tu, a canvi, encara et fas i et sents més mula,
i has d’estirar el carro molt més fort.
No és que estigui contra el masoquisme
però, per vici, em posa el morro fort.

Allò del centralisme democràtic,
això sí que me fa petar de riure;
és com dir que quan foto una cossa
té la gràcia d’un somrís ben fet.
Jo que conec prou les meves cosses,
val a dir de pas que en Joan també,
per més que m’esforci no hi ha manera
que em pugui empassar aquest invent.

Per a mi el treball sempre és un càstig,
menys per a aquell que s’hi realitza.
I quan sento que l’esquerra programa
més augment de la productivitat,
vol dir que, per a en Joan, el càstig
fàcilment pot ser encara més llarg.
Si el sistema és un llum d’oli
i la flama el capital,
no entenc massa l'estratègia
de posar oli al fanal.

Vaig mirar-me fix aquella mula
tot dient: "Lluís cal fotre el camp";
i mentre anava cap a Verges
no em treia del cap l’animal.
Ja només aquesta em faltaria
que, per culpa d’una mula sàvia,
tingués dubtes sobre aquests vells dogmes
que ja he après d’uns altres animals.

Com a darrera conclusió,
si mai he de fer de pagès,
no em busqueu amb una mula.
Compraré un tractor modern.

© Edicions l'Empordà

Foto i lletra de la canço extrets de la web lluisllach.cat