Ahir vaig llegir a El País una història que em va fer plorar. Probablement molts de vosaltres ja la coneixereu, potser d'altres no. Però em va semblar una història molt important.

És tracta d'una dona, que és diu Yamila Ben Salah. Ella era a la sala del famós "macrojudici", amb el seu vel al cap. Va passar una dona rossa, suposo que familia d'una víctima, i li va dir: "Marroquí de mierda, mira lo que hacen los de tu país". Després, en un descans va anar als lavabos i allà va ser insultada de nou.

La Yamila és la mare de la Sanae, una nena que va morir als trens el día 11 de Març del 2004. Tenía 13 anys i anava cap a l'escola. Al matí li deuría dir adeu amb un petó i per la tarda, després de passar-se el día d'hospital a hospital esperant trobar-la entre els ferits, li tornaven la filla dins d'una bossa de plàstic.

Però això no és tot. Qui era el seu marit llavors (que no pare de la Sanae) Abednneri Esabar va ser detingut al juny del 2006, per órdre del Jutge Instructor Juan del Olmo, acusat d'haver ajudat a fugir d'Espanya a un que es va escapar del pis de Leganés. Ella, la Yamila, no vol saber rés d'aquest home i ha iniciat els tràmits de divorci.

Si ja és enormement dolorosa la pèrdua de la filleta, afegir que el teu marit (aquell qui en teoría t'hauría d'ajudar i fer costat) és còmplice en qualsevolgrau de l'atemptat, hi posar-hi al damunt que est marroquí i portes vel... Estàs sola, t'has quedat sense familia, peró portes vel: no tens dret al consol.
Quan unaltra dona la reconeix (eren juntes quan els hi van donar els cossos dels fills) l'ajuda i la defensa.

La Yamila ensenya la foto de la seva nena, plora i diu referint-se a les dones que l'han ofés que no els hi te en compte, que deuen ser els nervis i la pena.

Em sembla una història tristíssima.