Ahir va fer 33 anys de la anomenada "Revoluçao dos Cravos" o Revolució dels Clavells. Amb aquesta revolució pacífica i floral els portuguesos van posar final a una dictadura que feia 48 anys que soportaven (desde 1926). Recordo l'emoció amb que rebíem les poques noticies que ens arribaven (nosaltres encara vivíem en una dictadura) i, molt especialment, la preciosa canço amb que van fer fora als foscos militars i al dictador Salazar: GRANDOLA VILA MORENA, del cantant José Afonso, "Zeca".En el moment en que va sonar per Radio Renasença un moviment ¡¡militar!! "Movimento das Forças Armadas" (MFA) va ocupar els punts estratègics i van fer fora als addictes al règim. Desde el govern van intentar que la gent no es mogués de casa, pero van sortir milers de portuguesos al carrer i van barrejar-se amb els militars sublevats. El fet molt important i característic d'aquesta revolució (i únic en el món) es que la gent anava pel carrer amb clavells a la mà, a tall d'arma. Recordo especialment la imatge d'un fusell que li sortía per la boca del canó un clavell. Aquí porto unes imatges i la canço que ja és, per tota una generació d'arreu del món, símbol de llibertat

Tot i que, per desgràcia, hi va haver 4 morts, es pot considerar una revolució incruenta.
Inmediatament van ser alliberats els presoners polítics, van poder retornar els exiliats i, un any després, es van celebrar les primeres eleccions democràtiques de la història de Portugal, i van establir una democràcia parlamentària.

Com és natural, el día 25 d'Abril és día de festa i conmemoració a Portugal, desde aquell 1974 de gran memória.