L'altre día, el dilluns, vam marxar de viatge a veure una tieta del JA que s'havía fet càrrec d'ell i dels seus germans en moments una mica difícils per els seus pares. Ara, ja gran i delicada, calía anar a veure-la, doncs ja feia temps que no ho fèiem. Ens vam prendre el viatge amb molta calma. Vàrem sortir de Sentmenat


després del esmorçar, una mica abans de les 10 del matí. Vàrem arribar a València i vam dinar, i molt bé, a Chiva.

Lamento no recordar el nom del Restaurant, pero la veritat és que vam dinar moltde gust, entre d'altres coses, un arrós caldós boníssim. Vam arribar a Puertollano,

Ciudad Real, primera parada en el nostre itinerari, cap a quarts de set. Vam xerrar amb la meva cunyada Maricarmen i amb els seu marit i fills. Un sopar familiar amb una mica de "tertulia" i a dormir. A l'endemà vàrem anar a esmorçar a casa del meu cunyat Isidro i familia. Ens van fer una xocolata amb uns xurros molt bons. Una mica més tard de les 10 del matí sortíem cap a Extremadura. A pocs quilòmetres s'arriba al "Valle de Alcudia",

un paratge inméns, de més de 1.000 km2., de gran bellesa. A la zona de la vall propiament dita es críen milers i milers de xais i les montanyes que envolten les valls, molt ferestegues, guarden tot d'animals salvatges (porcs senglars, cabirols, cèrvols, àguiles, voltors, cabres munteses, etc.). Cap a la una del migdía vàrem arribar, per fí, al nostre destí, Llerena, a Badajoz, Extremadura.

Es tracta d'un poble preciós, declarat com a "Patrimonio Histórico-Artístico" i que està inclós dins la "Ruta de los Pueblos Blancos". Molt ben conservat i molt cuidat, dóna gust passejar pels seus carrers i plaçes, envoltada d'unes pedres mil-lenàries.


Vam passar un parells de dies amb la familia, la tía Remedios i el tio Manolo, amables i carinyosos i acollidors com sempre i també amb les seves filles i nets. També vam tenir ocasió de saludar al meu cunyat Moisés i prendre unes cervesetes amb ell.

I ahir vàrem fer el recorregut de tornada, sortint també al matí. Volíem parar a Trujillo, per visitar el casc antic i aprofitar per dinar, però ens ho van posar tant difícil per aparcar, que no ens vam entretenir i, uns quilòmetres després, a Navalmoral de la Mata, Cáceres,

vam parar per dinar. Vam seguir camí cap a Madrid,

a casa de la meva cunyada Eloísa qui, junt amb la seva família, ens van acollir per a passar la nit. Vàrem sopar, també, amb l'altra cunyada, Joaquina, i part de la seva familia. Una estoneta de xerrar i cap al llit. Aquest matí hem sortit de Madrid cap a tres quarts d'onze del matí. Hem parat a menjar uns bocates a una ombreta, a la fresca i hem tirat cap a Sentmenat, on hem arribat cap a les 5 de la tarda.