Una vegada hi havía un rei que volía saber el perquè de les coses i el sentit de la vida i li va encarregar a un savi que li expliqués. El savi va agafar els 500 volúms que conteníen tot el saber humà i els hi va portar al rei. Com estava molt ocupat governant el país, li va demanar que li fes un extracte de tot aquell coneixement. El savi va marxar i es va passar 20 anys treballant. Llavors va presentar-se a palau amb 50 llibres. El rei, que ja era vell i encara estava molt enfeinat, va dir-li que no podía llegir-los. Que fés un resúm. El savi va marxar a fer el que li havien manat i va passar-se 20 anys més i llavors, ja molt vell i decrépit, va tornar a palau amb un sol volúm a la mà. El rei jeia al llit: s'estava morint. Li va demanar que, per darrer cop, li fés un resúm de tota la saviesa. Aleshores, el savi se li va acostar i li va dir a cau d'orella: "naixement, patiment, mort".
La vida no té cap significat. L'home no té cap importància.
No val la pena carregar a l'esquena els farcells de la religió, el nacionalisme, la pàtria... ni acumular riqueses, propietats, objectes... Visquem deslliurats de tot aixó, ens sentirem alleujats i ens podrem dedicar agaudir de la familia, els amics i totes aquelles petites coses tant importants.

Ésa es mi filosofia, mujer blanca.....Y no sbía que tú la compartías. No, al menos, en cuanto a la renuncia de cosas como ", la religión el nacionalismo, la pátria.."..La religión, sí, pero no sabía que habías renunciado también, como nosotros los ácratas, a tu patriota nacionalismo....
Eso sí, al sabio le haría alguna pequeña rectificación: Nacer, sufrir, morir, vale...pero, en los ratos libres, amar. y gozar de los sentidos, entendiendo por "sentidos" bastantes más cosas del gusto, oído, vista, tacto y olfato.., jaja¡¡
Petons